dilluns, 18 de juliol de 2011

La meva inseminació (46): Pimers passos...

A la clínica et diuen que a partir d’ara pots portar l’embaràs on vulguis. Jo el portaré per la Seguretat Social perquè la meva experiència amb ella sempre ha estat excepcional. Malauradament, encara hi ha molts tòpics amb el tema de la privada i la pública. Però, com ja he dit, la meva experiència és bona, em queda al costat de casa, i tot és una qüestió de comoditat i confiança. Surts de la clínica, et gires, i no saps com donar les gràcies per tot el que han fet per a tu. Saps que la teva biologia ha ajudat, i molt, però el sentiment d’agraïment és immens.
- Quan neixi – penses - els enviaré una foto perquè sàpiguen la meravella que han ajudat a crear, a fer que existís.
Bé, a part, ells també sabran de tu igualment, perquè has omplert l’enquesta que et donen, amb algunes preguntes sobre tu, i sobre si li explicaràs al teu fill o filla, si has tingut recolzament de la família i amics, etc., i has acceptat fer un seguiment.
El proper pas és anar al CAP del poble, que ja tens hora amb la llevadora. La naturalitat segueix amb el tema de la mare soltera amb inseminació amb semen de donant, ella és una professional, però saps que no és el mateix que quan anaves a la clínica, en un sector especialitat en reproducció humana. És un poble, saps que el teu cas no és el freqüent ni el més habitual, tot i que quan ho expliques poca gent fa una cara estranya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada