dilluns, 11 de juliol de 2011

En Tomàs

De figura alta i malgirbada, cada dia anava del carrer Sepúlveda fins al carrer Sant Pau; naletí en mà, de vegades caminant, de vegades en metro, fins a una de les més prestigioses joieries de Barcelona. A casa deixava la maria; les nenes ja eren grans, casades i amb criatures.
Amb més de 70 anys seguia amb la seva rutina, fins que un dia va caure... i ja no va poder ser. Massa gran per treballar, però no per seguir vivint. Un canvi de vida, venem el pis i ens en anem amb la filla, el gendre i els néts a un pis més gran a Gràcia.
Enrere quedaven interessos per les noves tecnologies, estius a Sa Tuna i a l'Ametlla de Mar, pescant com a hobby. Canvi de xip. Ens hem de fer al barri i trobar noves rutines.
Aquest era en Tomàs, un home de rutines amb el físic del David Niven. Un home amb un món propi, però preocupat per la família, sense voler estar-hi a sobre. Allí, però al marge.
Ens hem de fer a Gràcia? Doncs ens en fem. Busquem una farmàcia que ens agradi, un lloc per anar a tirar les travesses (el futbol que no hi falti, visca el Barça!) i un bon quiosc per seguir comprant les revistes de la dona, amb la qual arriba a la celebració dels 50 anys de matrimoni. Felicitats! Has pogut aconseguir ajuntar família que estava dividida en aquest gran dia!
Però la Maria ens deixa, i el gendre també. Un fill per a ell. Com es pot sobreviure a la mort d'un fill?
La vida segueix, ja no és el mateix. Un nét es casa, cada cop som menys. Arriba un membre nou a la família, una gossa, la Tao.
- Jo no en vull de gossos.
Doncs sort que no en vols, perquè et passes el dia amb ella, tot i que fas que t'enfades quan t'estira el cordó del batí.
Adéu, Tomàs! Seguirem sentint les teves passes i et seguirem veient amb l'elegant gorra passejant i pescant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada