dilluns, 30 de maig de 2011

La meva inseminació (30): Buscant clínica...

Bé, primer pas: demanar informació. Com ho fas? Pots tenir la gran sort d’haver tingut una beca al departament de la teva facultat fa uns anys sobre el tema de la família i les tècniques de reproducció assistida, d’haver transcrit les entrevistes, i de tenir una bona informació prèvia... sempre ajuda, oi? Però no és el freqüent.
És més normal demanar informació a les clíniques (tot i tenir la informació, que no deixa de tenir uns anyets). Ah! I no oblidem que malgrat tothom sap que no s’ha de fer perquè Internet és ple de mentides, s’acaba entrant al Google, buscant als fòrums i llegint sobre el que opina la gent sobre aquesta o aquella clínica. Resultat: un munt d’informació contradictòria que no et porta enlloc. I acabes com hauries d’haver començat: demanant informació a clíniques. Vols fer una cosa seriosa, que et canviarà la vida. Tot ha de ser informació rigorosa, perquè la informació errònia et pot fer ben bé ballar el cap.
Com ets una persona ocupada i no tens tot el temps del món (no oblidem que estem parlant de la generació “tot terreny”) decideixes enviar correus electrònics a tres clíniques, les que et semblen les millors, encara que a tu, pel que saps, només te n’agrada una. Esperes impacient les respostes, però tampoc massa, perquè et responen totes el mateix dia. Vas llegint, en algun cas contestes alguna pregunta que t’han fet... i descartes de la manera més primitiva que tens: com aquesta i aquella m’han contestat amb un correu que no quadrava gaire amb l’anterior o m’han enviat el mateix correu dues vegades seguides, això vol dir que no funcionen gaire bé; i et quedes amb la teva primera opció, amb la “tranquil·litat” d’haver utilitzat el teu propi sistema de descartar, basat en la intuïció. I aquesta, la intuïció, sense saber molt bé per què, formarà part de la teva vida durant els mesos següents, i qui sap si durant anys.
Un cop tens el correu electrònic, ve un pas important: anar a la clínica. Perquè tu no vols fer-ho com et diuen, que truquis per demanar hora amb tal o qual doctor. No, no... tu has d’anar en persona, perquè vols veure les instal·lacions, notar el tracte humà. I, com no hauria de ser, hi vas amb una amiga, que també busca un fill, perquè aquest primer moment l’has de compartir amb una persona el més sensible al tema possible; almenys, jo ho vaig voler així. Més endavant no cal, vas tu sola, i ben orgullosa; però en el primer contacte, millor acompanyat, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada