En darrer lloc, busques el recolzament en qui de veritat t’importa: família, amics i alguns companys de feina. Ells saben que ja ho has decidit i et recolzen, sense més històries ni tonteries.
- Aquí estarem.
I punt. Bé, potser en la família sempre hi ha un punt més a favor si resulta que has tingut una tieta àvia que va fer el mateix que tu, no amb inseminació, però sí en el voler ser mare soltera, voler tenir un fill sense la necessitat de tenir un home al costat. Hi he pensat moltes vegades en la germana del meu avi, com en aquells temps va prendre la decisió en una societat que repudiava les mares solteres. Va buscar un home que no li pogués reclamar el fill (casat, amb fills i comerciant, poques vegades més el veuria), cosa impensable avui en dia, en l’era de les proves de paternitat (i de la SIDA , fer servir aquest mètode avui en dia, amb un pràcticament desconegut, podria significar una sentència de mort). I molt bé que li va anar a aquesta senyora. Va pujar tota sola un nen que ha arribat a ser un bon home a la vida. Ben orgullosos s’han sentit l’un de l’altre.
Així que dit i fet! No calia aquesta mena d’indagacions; de fet, no busques el vistiplau dels altres un cop decidit, però sí comences a buscar reaccions, perquè no deixes de fer una cosa cada cop més habitual, però que no entra dins “les normes socials establertes”, tant vigents avui en dia.
Fins i tot, encara hi ha gent que es posa les mans al cap i que té una mica d’ignorància sobre el tema. Inseminació, FIV, tècniques de reproducció assistida... no formen part del vocabulari de tothom. Se sent parlar en moments puntuals als mitjans de comunicació, però hi ha molta confusió en les tècniques. Jo mateixa m’he trobat corregint a algunes persones, i dient:
- No, no, res de provetes, ni d’implantació d’embrions, a mi m’han fet una inseminació artificial amb semen de donant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada