Al matí següent et despertes amb una energia inusual. T’has tret de sobre un gran pes, una gran llosa, una espina clavada que no et feia ser tu mateixa. Vols ser tu, i et trobes molt valenta per fer el que sempre has volgut. Vols ser mare, fa temps que ho saps i fa massa temps que t’imagines com seria el moment d’anar a una clínica de reproducció humana.
Ho comentes amb un parell de persones, tot i que ho tens clar, però vols reaccions, opinions, veure la resposta de la gent; persones escollides deliberadament: la que ja no està a temps de ser mare i se’n penedeix, i et diu:
- Endavant, no acabis com jo - no sense cert ressentiment, li notes als ulls, en la mirada.
I la que està a temps de fer-ho però que es creu per sobre teu i et diu que ella vol un mètode natural (que potser no és natural una inseminació? que potser creu que es tracta de coses d’alienígenes?) i que ella encara espera un home guapo, amb diners (sobretot, això que no falti) i que li doni un fill.
- Jo mai adoptaria - et solta la pocasolta -. Perquè, és clar, un fill adoptat no portar la teva sang, ni els teus gens. (Aquí te la mires, tot pensant que seria un bé que no portés els seus gens).
On queda l’educar aquest fill, estimar-lo, veure’l créixer, fer-lo feliç, totalment al marge de la biologia? Com és que hi ha gent que és tan summament ignorant?). Tu te la quedes mirant i penses:
- Faig bé. Veig en els teus ulls certa gelosia, certa enveja, certa falta de valentia de mirar per tu.
I afegeixes en el teu pensament:
- Si l’home guapíssim i perfectíssim que esperes trobar busca el mateix que tu, la perfecció, ho tens clar... – de fet, no recordes exactament si ho vas pensar o ho vas dir i et vas quedar tan ampla...
Com és que les persones més imperfectes en tots els aspectes són les que més exigències tenen cap als altres, i les persones més humils i intel·ligents són molt menys exigents i superficials? Suposo que deu ser per això, per la seva intel·ligència. La intel·ligència et fa pensar, et fa anar més enllà, tenir perspectiva de futur.
Tenir un fill va més enllà de pensar en quan és un bebè moníssim que dorm i menja. Tenir un fill és educar una persona que està en les teves mans, fer-lo anar pel camí que un considera l’adequat, donar-li afecte i intentar fer-lo el més feliç del món, fins que sigui gran, prengui les seves decisions i faci el mateix que has fet amb ell però amb els seus propis fills. Això és la vida. Potser és l’essència de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada