Altre exemple, d’una vessant diferent: també avui en dia, siguis home o dona, en això no hi ha distincions, encara s’ha de sentir, en la boda d’algun germà, cosí o amic:
- I tu quan? - acompanyat d’una bona enganxada de galtes per part de la tieta que només veus per Nadal, que a sobre és soltera i no ha tingut fills.
Però com formem part de la generació que som respectuosos amb la gent gran, callem, forcem un somriure i fem veure que ens truquen al mòbil o que hem vist un conegut que feia anys i panys que no vèiem. I aleshores ens quedem pensatius, reflexionant, i comencem el famós discurs que fa temps anem preparant:
- Però si jo estic bé així. Tinc llibertat, una bona feina, i la mama encara em fa el llit. El papa m’ajuda si no arribo a finals de mes i sóc la mar de feliç – malament quan algú diu que és feliç. Hi ha moments de felicitat, però quan les persones tenen la paraula “felicitat” a la boca, de vegades vol dir que no s’hi és gaire.
I un bon dia ho arribes a dir de manera molt contínua:
- Sóc feliç així, estic la mar de bé.
I la tieta de torn se’t queda mirant com dient:
- He, he, he, no t’ho creus ni tu.
I en la següent boda on està la tieta, has pogut convèncer un amic, bé, de fet, li has hagut de comprar el vestit, que t’acompanyi, i la tieta et diu, sense solta ni volta:
- No estaves tan bé d’aquella manera?
I t’entren unes ganes de dir-li de tot, però recordes que som la generació dels respectuosos amb la gent gran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada