dilluns, 18 d’abril de 2011

Al Valent

Avui fa una setmana que ens vas deixar. Què tristos estem! Has estat el millor amic de la família des de feia molt de temps. Has protegit els nostres nens, has jugat amb tots, has escoltat sense dir res, fins i tot ens has mossegat el cul a tots quan eres un cadell!... Però ara ja no hi ets, ara estàs en els nostres cors, com d'altres animals i persones que hem estimat. Hi haurà moment durs, com quan veiem la teva caseta, quan arribem i t'anem a saludar... com sempre, però no hi ets, quan passem per l'ermita... L'ermita! Quan jugàvem a fet i amagar, que m'amagava darrere de les plantes... i sempre em trobaves! O quan anàvem pel poble, com despertaves mirades alienes... un dia un nen et va dir: "Qué perro! Parece un caballo o un pijo". Em va entrar en riure. Suposo que ho deia perquè eres molt gran i caminaves súper recte, amb planta.En fi, Valent, esperem que allà on siguis estiguis corrent com a tu t'agradava! Adéu Valent!

4 comentaris:

  1. Bonic missatge per un bon amic que segur portareu sempre al cor!!

    ResponElimina
  2. Recordo quan t'acompanyava a passejar al valent a l'ermita perquè arribava molt d'hora i els altres cosins no estaven, i quan ens amagavem a radere de la roca o les plantes ens bordava com dient "hos e pillat!" i reiem moltissim. Mai l'oblidarem, t'ho asseguro!

    ResponElimina
  3. Sí, quins records... i no facis tantes faltes!!!

    ResponElimina