divendres, 10 de juny de 2011

La meva inseminació (35): Tercera prova: Histerosalpingosonografia

Doncs ja tenim els resultats de la segona prova a les mans, tot correcte, i a esperar a la tercera. En aquesta també hem fet ús d’Internet per saber de què va i, pel que llegim, decidim anar acompanyats... per si de cas. Repeteixo, és un error mirar depèn de què a Internet, però vaig haver de llegir unes quantes bestieses alguns cops per deixar de fer-ho.
Tornant a la prova, al final qui t’acompanya és la teva germana, que no condueix i, damunt, està de baixa per mal d’esquena. Però és un bon recolzament moral. I allí estàs el dia de la prova, firmant un paper, el consentiment, per si passa alguna cosa. En aquesta prova t’has d’aguantar les ganes d’anar al lavabo i, és clar, com no hauria de ser, només fas que pensar en anar al lavabo. La infermera i la doctora et preparen i t’expliquen de què va la prova.
- És com quan tens el dolor de regla, però una mica més fort.
I tu penses:
- Què bé... jo no tinc dolor de regla...
Apart, el dia anterior al vespre t’has hagut de prendre un sobre d’antibiòtic que no t’ha caigut gaire bé, la veritat. Tens mal de panxa i ho comentes:
- L’antibiòtic no m’ha caigut gaire bé – dius, sense entrar en gaires detalls.
- Algunes pacients ens ho han comentat. En alguns casos ens han parlat de diarrees i vòmits.
- Jo vomitar no ho he fet.
 Crec que queda clar.
Fas l’intent de relaxar-te que et demanen, et van explicant, ho portes bé... i de sobte t’entra un mareig i unes ganes de vomitar que no pots amb elles. I la dona amb aguant i forta que portaves tota l’estona demostrant dóna pas a una dona a punt de plorar que avisa, contra la seva voluntat, que s’està marejant i té ganes de treure. Aguantes una mica més, però:
- M’estan entrant ganes de vomitar, tinc com un mareig.
La infermera i la doctora es preocupen i paren d’injectar-te el líquid, amb la tranquil·litat que t’expliquen que com les trompes no estan obstruïdes i el líquid passa perfectament sense gaire pressió la prova ja ha finalitzat. Al deixar d’injectar el líquid, et vas trobant millor. Et donen un antiinflamatori, i s’asseguren que estiguis del tot bé abans de deixar-te llevar. Els nervis ja han passat, la prova ha sortit bé (la tens a les teves mans, la darrera prova) i a descansar la resta del dia. Vas corrent (no literalment) al lavabo a fer un pipi i a canviar-te, i et vesteixes.
A més a més, un comentari de la doctora, t’anima del tot:
- Està tot molt bé. Fa molt que ho intentes?
- No, és el meu primer intent; sóc mare soltera.
- Que tinguis molta sort - et respon la doctora, amb un somriure i una encaixada de mans.
I marxes de la consulta donant les gràcies tant a la doctora com a la infermera, agraint la informació i que t’hagin tractat tan bé. I a partir d’aquest dia et solidaritzes amb totes les dones que tenen molt mal de regla i que tu sempre has pensat que són unes exagerades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada