dilluns, 6 de juny de 2011

La meva inseminació (33): Primera visita!

En la primera visita, em van fer un historial, on apunten l’edat, pes, alçada, malalties, antecedents familiars, etc. La infermera no va fer cap comentari al respecte. El metge després s’ho va mirar i em va dir:
- La teva edat (trenta-set) no em preocupa gens, sempre i quan tot estigui bé. Això ho determinarà les proves que et manaré fer fer. I ara, per començar, farem una citologia.
I et treus un pes de sobre, tot i que no saps si tot està bé; però, a priori, saps que no ets una iaia. Visca! Acostar-se als quaranta és perillós; no és impossible, i les tècniques ajuden, però passar dels trenta-cinc va en contra. I per moltes citologies i revisions anuals que passem i estiguin bé, no sabem fins a quin punt som fèrtils. És una mica angoixant pensar que no sabem ben bé com està el nostre sistema reproductiu. Però el metge t’ha donat esperances que els trenta-set no són preocupants si tot està bé, i tu t’aferres a aquesta esperança, perquè en tot aquest procés vols estar positiva i optimista, perquè saps que és molt important mantenir aquesta actitud. Saps que aquesta actitud et servirà ara, durant l’embaràs i després. Ja anirem saltant els obstacles que vagin apareixent però, davant de tot, optimisme.
Aquest mateix doctor i tot el que comporta la primera visita, des que entres per la porta de la clínica fins que hi surts, et confirmen una cosa: les tècniques de reproducció assistida no és un tema que estigui a l’ordre del dia de manera usual, als mitjans de comunicació, per exemple; però la gran afluència de públic i la total naturalitat amb què es tracta tot el procés per part de metges i infermeres et fa sentir una agradable sensació de no estar fora de lloc, que les teves preguntes no són estúpides i que no ets un ésser d’un altre planeta per haver pres aquesta decisió. Estàs còmoda, a gust entre especialistes en el tema de la reproducció assistida, no ets ni més ni menys especial que cap altre. Ets una persona més que necessita un cop de mà en la tasca de tenir un fills. Així de senzill. I aquesta naturalitat et dóna una sensació agradable, una empenta més per seguir endavant.
I surts amb l’encàrrec de fer-te les tres proves bàsiques per saber la fertilitat, per veure que tot va bé: analítica, ecografia vaginal i la prova de les trompes (que concretament es diu Histerosalpingosonografia, però quan t’has après el nom te n’adones que ningú t’entén i parles senzillament de la prova de les trompes). A la visita ja t’han fet una citologia, així que una cosa menys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada