dimecres, 23 de març de 2011

La meva inseminació (7)

On queda l’educació? On està la informació sobre les malalties de transmissió sexual? I la informació sobre la llibertat del cos i la sexualitat, molt relacionat amb la maduresa? Avui en dia es vol ser madur i adult en l’adolescència, saltar-se aquest gran pas. Vestir com adults, jugar a ser adults. Això, en una societat on està força demostrat que l’educació falla per moltes bandes.
Està clar que entre les repressions dels nostres pares, que ja són avis, i aquesta generació d’adolescents que volen viure al límit, créixer massa de pressa i fer veure que són adults, tot i que no ho són, alguna cosa s’ha perdut, un gran salt s’ha donat. I entre aquestes generacions, hi ha una gran illa apart: els que tenim 30 anys llargs (“taitantos”, que deia una famosa còmica).
Som la generació que ronda els 40 anys, que sent parlar de tantíssimes coses i compara. Sent parlar de nens i nenes de 14 anys i recorda que, quan tenia aquesta edat, ja es feia petons amb el noviet o la novieta de torn, però d’amagat encara jugava a les Barbies o als Famòbils. Que tenia molt clar què era un preservatiu (home, ja havíem donat classe d’educació sexual, tot i que no ens van ensenyar d’una manera clara com es posava un preservatiu), però encara quedava lluny utilitzar-lo. Que crèiem que pintar-se la ratlla als ulls i portar tacons era només de nenes una mica “fresques”, tot i que totes desitjàvem fer-ho i agafàvem les sabates i el maquillatge de les nostres mares. Que sabíem qui era en Michael Jackson i la Madonna, cantàvem i ballàvem les seves cançons, però encara prioritzàvem el cançoner, perquè cada any anàvem de colònies, de convivències, i a més a més, estàvem apuntats a un centre excursionista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada