dijous, 31 de març de 2011

La meva inseminació (13)

I, per sobre de tot, som la generació que hem volgut canviar les coses, i ens ho hem cregut i tot. Hem cregut en la llibertat, la independència, la tolerància, el medi ambient...
- Jo em casaré per amor, però quan sigui el moment, i si no va bé, em divorcio, i un clau treu un altre clau.
Quantes vegades hem sentit o dit aquesta frase, amb aquestes paraules, o de semblants.
I hem acabat en la llei del mínim aguant, en la majoria de casos. No és estrany trobar persones amb un currículum amorós similar al seu currículum laboral, de pàgines i pàgines. Per què? Doncs perquè no es troba el que es busca, perquè tots els valors del passat amb els quals es volia trencar xoquen molt amb el que es vol i, sobretot, perquè el passat encara té massa pes avui en dia. Perquè som la generació que ens han venut la moto. I a les noies encara més.
Hem estat en contínua lluita entre les històries que ens ensenyaven els llibres que llegíem de petites, entre els valors que ens han intentat transmetre, i la realitat que ens ha donat un bon cop en tota la cara. Mai havia llegit una novel·la anomenada “rosa”, però sí havia llegit novel·les i contes on sortia el tema del “Príncep Blau” que, amb les meves amigues, adaptàvem a la nostra realitat: el Príncep Blau en un món on les dones estudiàvem i érem econòmicament independents, que podíem treballar i tenir cura dels fills i que els nostres Prínceps ens ajudaven en les tasques. Això era el que volíem totes: els contes de fades adaptats a l’època moderna. D’aquí ha sortit el que s’anomena “chic lit”, tipus “El diari de Bridget Jones”, històries d’amor i desamor amb un gran component irònic i satíric que no deixen de demostrar la part complicada de les relacions avui en dia, i la realitat que jo he esmentat: què esperàvem i què hem trobat del Príncep Blau adaptat a l’època moderna?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada