dimarts, 29 de març de 2011

La meva inseminació (11)

Després de l’EGB tot canviava. Anaves a l’Institut, la majoria ens separàvem. Jo vaig coincidir amb un munt de desconeguts, de diferents barris, i en aquell moment vaig saber què era una tribu urbana, de la qual cosa no tenia ni idea: “new age”, “hippies”, “heavies”, “skins”. Tots convivint, de vegades mal convivint, en un mateix recinte. Per primer cop vaig sentir parlar d’una baralla on hi apareixia una navalla, i vaig veure la sang a la cama de la víctima. Res a veure, però, amb les baralles i les pallisses que es graven avui en dia amb els telèfons mòbils (almenys jo, en tots els anys d’Institut, només recordo aquest fet de la navalla). No vol dir que no hi haguessin aleshores, però com no hi havia eines per difondre-les, era molt més difícil que altres es lucressin, que la morbositat es difongués, a l’igual que les humiliacions de les víctimes.
I l’Institut em va ensenyar, amb tot això, que fins aleshores havia viscut en una mena de bombolla, sense problemes, que havia anat a classes on tots érem amics. Sí és veritat que sempre han existit la “foca”, el “cuatro ojos”, la “jirafa”, el “pasmao”, etc., però tenien aquest sobrenom i no estaven discriminats, sinó ben al contrari, ben integrats a la classe; érem amics, tots, amb alguns més que amb altres, però tots ens portàvem bé. Podíem estar a la classe de gimnàstica i riure’ns del “gordo” i després anar a casa seva a berenar i a jugar; podíem riure’ns perquè a un company els reis només li havien portat un pijama, perquè era el “pobre”, i dos dies més tard fer una col·lecta per anar a la papereria del barri a buscar un plumier i unes joguines i deixar-les-hi al pupitre perquè quan arribés tingués la gran sorpresa. Hi havia conflictes, alguna que altra baralla, però no tinc ni un sol record que haguessin acabat malament, o fent-se mal de debò. No sé com, els conflictes es resolien i mai la sang arribava al riu, almenys a la meva escola.
A l’Institut ja te n’adonaves que la gent podia ser veritablement dolenta, que et podien deixar de banda i que t’havies de buscar la vida triant bé les teves amistats. De fet, crec que és l’època on l’amistat adquireix força, perquè un ha d’escollir, no pots ser amic de tothom, t’has d’anar ajuntant amb gent amb afinitats similars a les teves i perspectives de futur també semblants. Necessites arrossegar i ser arrossegat. Tens la necessitat d’amics, diferent a quan eres més petit. Ara ets un adolescent i, per molt oberts que siguin els teus pares, hi ha coses que no les vols compartir amb ells. Hi ha coses que no els vols explicar; ho has de fer amb els amics. Crec que és l’època de tenir el millor amic o amiga, que dura en el temps. De més petita havia tingut molts amics i amigues que eren els millors amics... depèn del dia. A l’Institut adquireix importància, adquireix un paper “el millor amic o amiga”. Era un recolzament important tant a les classes com fora d’elles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada