dimecres, 31 d’agost de 2011

La meva inseminació (54): M'és igual el que pensi o digui la gent!!!

He tingut la gran sort d’estar en un entorn que, en general, ho ha entès. No és una cosa que em preocupi gaire que la gent ho entengui o no, però sí m’agrada el fet de poder explicar-ho i que la gent no se sorprengui. De fet, m’agrada que quan ho explico hi hagi persones que em diguin que coneixen a tal o qual dona o parella que han seguit tècniques de reproducció assistida i que els he anat d’aquesta o d’aquella manera. Tant de bo se’n parlés  més i amb més naturalitat d’aquests processos. Potser hi hauria gent que podria compartir-ho amb més persones. Parlar i compartir comporta naturalitat. Però, desgraciadament, encara hi ha individus que et diuen:
- Estàs embarassada? No sabia que tenies parella.
Tant homes com dones fan aquest tipus de comentaris.
O els que pressuposen que la tens:
- El pare de la criatura deu estar súper content.
Si contestes:
- No sé qui és.
... no crec que pensin en un primer moment que t’has fet una inseminació; més aviat pensaran que ets “una dona de la vida”.
El que passa que normalment jo ho dic tal qual és:
- No, ha estat per inseminació.
El que passa que quan veig a una persona que m’ho pregunta, que gairebé no la conec, i que noto certa tafaneria en les seves paraules o un to que no m’acaba d’agradar, no em molesto en ser tan clara, perquè m’és absolutament igual què en pensi. Hi ha gent que veritablement, no m’interessa en absolut tenir a prop, quan més lluny millor. Vull sentir-me a gust, tranquil·la, en tot aquest procés, amb gent que m’estima i a la qual estimo. 
Dins el que cap, entenc que el tema de la parella, heterosexual, es consideri “el normal”, “el freqüent”, “allò socialment establert”. Per això reivindico el tema de parlar amb naturalitat del tema de les tècniques de reproducció assistida, perquè la realitat és que molta gent acudeix als centres de reproducció humana en busca d’ajut, sigui quin sigui. Aquesta realitat l’he vist amb els meus propis ulls.
I, des de la meva experiència, només puc animar a totes aquelles persones que de veritat ho vulguin: endavant! Que es deixin de tabús i deixin de banda la incomprensió. En parella o sola, s’ha de mirar per un mateix. Que un cop decideixin anar a una clínica, els garanteixo que se sentiran ben atesos i ben compresos. No seran ni millors ni pitjors, ni diferents ni especials. Senzillament ets una persona més, ja que en aquestes clíniques tothom acudeix amb un objectiu: un cop de mà per tenir un fill, sigui quin sigui aquest cop de mà.

2 comentaris:

  1. fas bé en no amoïnar-te del que pensen de tu. El cert es que estan massa amoïnats pensant què penses tu d'ells.
    També es bo això que comentes de què quan dius que estàs embarassada, tothom veu prioritària la participació d'un mascle. Imagino que pot venir donat per dues coses:
    A- O no s'han assabentat de que existeix la possibilitat de concepció sense participació de mascle ni Esperit Sant.
    B- Avant-posen l'acte sexual per acceptar dita concepció.
    En ambdós casos els individus estan infectats pel virus de la ignorancia.

    Una abraçada,
    Manel.

    ResponElimina
  2. La ignorància... quin mal més terrible, oi? Una abraçada per a tu!!!

    ResponElimina