dimarts, 2 d’agost de 2011

La meva inseminació (51): Més reflexions...

El preservatiu arriba a tothom en la nostra societat. No som un país en vies de desenvolupament. Tenim centres de planificació familiars en tots els barris, màquines dispensadores de preservatius, etc. Com ja he esmentat anteriorment, alguna cosa falla en l’educació sexual quan encara es pensa que “a mi no em passarà”, alguna cosa falla en la noia que es deixa convèncer per la seva parella que no es posi el preservatiu que, si no, no té prou sensibilitat. Estem a l’era de la SIDA, hi ha un munt de malalties de transmissió sexual, hi ha informació... però sembla que no arriba a tothom.
No critico que es destinin diners a evitar embarassos no desitjats, perquè un embaràs no desitjat comportaria un nen no estimat, i de nens infeliços i maltractats ja en tenim prou arreu del món. Però també es podrien destinar recursos perquè la informació, que és molta, arribi a qui veritablement la necessita, ja que alguna cosa està fallant. I que les campanyes no es facin per complir. Que s’agafin veritables experts en la matèria per fer arribar la informació com ha de ser, i a tothom. És necessari que la informació cali en les persones, que els arribi, la entenguin i s’ho pensin dues vegades abans de renunciar a posar-se el preservatiu.
Tenir un fill és una experiència meravellosa, potser no compartida per tothom, per diferents motius. És veritat que les coses es poden complicar i sortir malament, però la il·lusió que es posa en tenir una criatura, sola o en parella, no crec que es pugui comparar a res més. Desgraciadament, encara hi ha massa tabús socials, es preconitza una cosa i es creu una altra. Tot i que els matrimonis homosexuals poden casar-se, tenen la mateixa facilitat per adoptar o tenir fills? Hi ha persones que encara no accepten la homosexualitat, que pensen que és una malaltia. Com accepten, aquests individus, que els homosexuals tinguin fills?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada