dijous, 4 d’agost de 2011

La meva inseminació (52): L'orgull de ser una mare soltera

Societat i lleis avançant, sectors de la societat que van enrere, com els crancs. Estan ancorats en una dictadura i en el masclisme. No suporten l’avanç social. Són els mateixos que pensaran que una noia no s’ha inseminat, sinó que va amb tants que no deu saber ni qui és el pare. És aquest tipus d’individus el que potser faran que una dona decideixi no inseminar-se, pel què diran. Són residus que encara resten en la nostra societat del progrés. L’educació, la mala educació i els mals consells i imposicions transmesos de generació en generació encara deixen petjada, desgraciadament.
Jo només puc dir que del meu cas penso parlar amb tota la naturalitat del món. N’estic molt orgullosa, i a qui no li agradi, dues pedres. Quan el meu fill i filla tingui edat per entendre, li explicaré perquè no té pare. Encara no he pensat com, tinc temps i, si és necessari, em deixaré aconsellar per experts. Hi ha gent que m’ha preguntat si no és egoista negar la figura paterna a un fill. Doncs jo crec que no. Jo seré mare i no li faltarà de res, sobretot estimació. Posats a jutjar, també podríem jutjar els que han tingut fills i després s’han separat i aquests fills han començat a veure totes les noves parelles dels pares i de les mares. És egoista? No sóc ningú per jutjar-ho, crec en la llibertat de decisió de les persones adultes i crec que, per a aquestes persones que se separen, el primer pel que miren és pels seus fills (encara que conec molts casos que, malauradament, no és així). No els jutjo ni espero que em jutgin a mi. Jo no em vaig aixecar un dia i vaig dir:
- Avui què faig? Vaig de compres o a una clínica de reproducció humana?
En el meu cas ha estat una decisió molt meditada, on he renunciat a algunes coses, on he passat tot un seguit de revisions per assegurar-me de tenir un bon estat de salut abans d’anar a la clínica i el procés ha durat els suficients mesos per saber que ho tenia claríssim quan vaig anar a la clínica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada