Tornant al tema dels nens, durant una època de la teva vida et guanyaves les garrofes fent cangurs i donant classes particulars, uns diners que anaven la mar de bé i que no et costaven gens de guanyar. Et sortia sola la feina, només havies de tenir paciència i transmetre uns valors que et semblaven els correctes, els que normalment són correctes: ser educats, portar-se bé, mesures d’higiene, hàbits a la taula, ajudar-los a fer els deures de l’escola. Els pares d’aquests nens confiaven en tu, i a tu no et costava la feina perquè eren els valors que veies a casa. Te’ls arribaves a estimar, aquestes criatures; quan els deixaves perquè et sortien altres coses o no podies amb tants cangurs, durant un temps els trobaves a faltar. Més d’un cop et preguntaves si alguna persona que et veia pel carrer amb aquells nens i nenes es pensarien si eres una mare jove. I era una feina agraïda. T’agradava, moltíssimes noies (més que nois, pel que jo vivia aleshores) hem fet de cangur en algun moment de les nostres vides; érem responsables durant una estona de nens petits, i no ens calia un manual. Seguir unes instruccions dels pares, però la resta ho feia el nostre mateix instint i la nostra pròpia educació; almenys, la meva experiència és de no haver tingut mai cap problema. Fins i tot hi havia uns pares que em deixaven portar una amiga perquè no m’avorrís quan feia de cangur de nit.
I no cal haver passat per un periple de tenir cent relacions i acabar en una pàgina de contactes per adonar-te que aquest sentiment és allí. Un rau-rau a dins, que et fa pensar sovint, quan veus nens pel carrer, quan estàs amb els teus nebots o tan sols el rau-rau dels teus propis records, sentiments i sensacions. Pots tenir una parella que no vulgui tenir fills, o una parella que no t’ompli. Pots negar-ho i intentar convèncer-te. Però el sentiment seguirà estant allí, esgarrapant. I pots cometre l’error de negar-lo llarg temps, però només serà això, una negació. O l’error de seguir esperant que la teva parella es decideixi a tenir fills. Per a un home no és important el factor temps; per a una dona, sí. I la gran equivocació és tenir un fill amb algú que no en vol tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada