Suposo que en el fons els que manen no ens acaben de donar la llibertat que preconitzen per guanyar les eleccions, i les males transmissions familiars en el respecte cap a la dona, transmetre els mals hàbits de la dona submisa, obedient del marit, que ha de cuidar els fills... que no van a l’escola els fills? És clar que deixar en una escola bressol els primers anys de vida d’una criatura és difícil, però és el que hi ha, i per això s’han creat. Jo conec algun home així, desgraciadament. Homes de la meva edat. Homes que es pensen que les dones són una propietat, un objecte, una esclava o vés a saber què, i se senten amb el dret d’agafar el telèfon mòbil i dir això:
- “¿Cariño, estoy corriendo. Te importa ir a casa a por una toalla y traérmela al gimnasio?”
O:
- Estimada, em peles la poma que jo no en sé?
O:
- Pots intentar tenir el menjar escalfat quan jo arribi de treballar?
Fins i tot conec homes que li donen com una setmanada a la dona i, si la dona en necessita més, haver-ho de justificar. Sembla mentida, però és així, així de trist que aquestes coses passin avui en dia.
Són només un exemple de frases i coses que jo he sentit i vist, totalment mancades de respecte. Si això forma part d’un pacte entre els dos integrants del matrimoni, sincerament, no ho entenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada