Les dones que lluitaven per elles, que vivien com volien i gaudien de la seva sexualitat, en la gran majoria eren unes “meuques” a ulls dels altres, dels sectors conservadors de la societat, hipòcrites en molts casos. Per què, quants devien portar una doble vida, amb una doble moral?
De vegades eren marginades de la societat, assenyalades amb un dit, apartades i titllades, etiquetades. Homes que feien el que volien, dones que, si ho feien, no eren perdonades. Masclisme com a imposició, feminisme com a reivindicació. Però no sempre ha sortit bé. El tema del feminisme és complex, s’hi han barrejat massa coses, i alguna vegada s’ha fet dos pasos endavant, però també un pas enrere, tenint en compte que estem ja al segle XXI, i les desigualtats de gènere i les violències envers les dones són patents al nostre país i a la resta del món. Les teories feministes no sempre han estat ben encaminades, ni han estat ben escoltades, ni tan sols ben interpretades.
Tampoc ens podem oblidar de l’educació. Assignatures específiques per a dones, dones preparades per a una “gran tasca”: tenir cura del marit i dels fills. Saber cuinar, saber administrar, saber cosir... Grans assignatures. Admiro les dones que es van enfrontar a les seves famílies i a la societat en general, escollint una educació, una carrera, la qual cosa no estava gaire “ben vist” a ulls de tothom; me n’alegro per les que van tenir recolzament familiar. Respecto les dones que van optar o no van tenir més remei que optar per dedicar-se a la família, o que potser anaven enganyades quan van decidir optar-hi. I també respecto les dones, i també homes, que ni tan sols van tenir accés a l’educació, membres de famílies sense recursos que no tenien més remei que treballar des de ben joves en feines de llargues jornades laborals i poca remuneració econòmica. Homes i dones que havien de marxar de les seves terres, de les seves llars, fins i tot deixar parelles, pares i fills, per poder aconseguir una cosa tan bàsica com menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada