Recordo la meva àvia que m’explicava que tenia amigues que quan sortien amb els seus promesos anaven acompanyades de les seves mares, normalment. Quina devia ser la finalitat? Suposo que evitar el contacte, evitar que les convertissin en “impures” tan sols per tenir sentiments com el desig sexual. Penso com es devien sentir aquestes dones. Què devien pensar?:
- Ostres, he d’estar controlada fins i tot quan surto amb el meu promès. Amb les ganes que tinc jo de contacte físic...
O:
- Sort que ha vingut l’acompanyat de torn. M’han pintat els homes d’una manera que semblen el mateix dimoni!
O potser no pensaven res d’això. Suposo, perquè mai em van parlar amb profunditat sobre el tema, que algunes devien tenir tan assimilat el tema de la repressió en la seva educació que fins i tot es devien sentir orgulloses i satisfetes. I suposo que devia d’haver-hi altres que es devien sentir frustrades, i que la nit de noces van tenir sorpreses, potser no en tots els casos del tot agradable. I possiblement no va ser només en la seva nit de noces, sinó al llarg de tota la seva vida. Hi ha una gran diferència entre la sexualitat com a plaer i el sexe encarat a la reproducció. Encara més diferència i més abisme quan el sexe només es viu per satisfer al marit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada