Parlo de l’adulteri, paraula que avui en dia no sé si té el valor social i legal d’abans. De fet, és més fàcil i s’entén millor parlar de banyes. I les banyes sempre han existit i existiran, tot i que en aquella època en molts casos eren consentides i era millor no fer-hi massa cas... pel què pensarà la gent. I moltes dones, sobretot, acabaven amargades... però tan era, oi? Es vivia molt de cara a la galeria, del “què diran”, ja que la vergonya, la deshonra, i conceptes similars estaven a l’ordre del dia, suraven a l’ambient: “oir, ver y callar”.
Era l’ “obligació” de la dona tenir cura del marit i dels fills, i així quedava registrat fins i tot en pamflets de l’època, masclistes fins a la medul·la, amb maneres de fer que s’han anat transmetent de pares a fills, generació rere generació. La dona havia de portar la casa, si podia ser no treballar fora de casa, administrar el que guanyava el marit, criar i educar els fills, fer els àpats, comprar...
Simone de Beauvoir en parla en el seu llibre “La mujer rota”, molt clarament: ser víctima d’una vida que pot ser que s’hagi escollit, tenir dependència conjugal.
I no ens oblidem d’altres coses, com la virginitat. En l’època de les nostres mares, a tocar de la revolució sexual, encara hi havia dones que volien arribar verges al matrimoni, per creença, per imposició, o per qualsevol altre causa. Tenien molt assimilat que virginitat equivalia a puresa, fidelitat, honra, etc. Sembla que eren conceptes bàsics en la dona “com cal”, era la imatge de la típica dona que qualsevol home “honorable” desitjava al seu costat, que mostraria i exhibiria amb orgull. Tant era que aquest mateix home hagués anat amb altres dones abans del matrimoni, amb dones “no tan respectables”, potser perquè havien fet ús de la seva llibertat en la manera de pensar i en el seu cos. La virginitat i la puresa que això comportava era qüestió de dones, de “dones escollides”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada