Tothom et vindrà a veure cap al tard aquella tarda, però vols dinar tranquil·la i estar una estoneta sola. Acabes de dinar, i com encara queda estona perquè et vinguin a veure, doncs vas al sofà. I com un acte reflex: cames amunt! Saps que és una tonteria, però “estàs més còmoda” amb les cames amunt. Total, ningú et veu... Comencen a arribar les visites, i com les primeres són de confiança, segueixes amb les cames amunt!
- És com un acte reflex - penses.
- Estic millor així - acabes dient.
Després ja ve més gent, i ja no queda gaire bé que els convidats estiguin asseguts i tu amb les cames enlaire. I t’asseus com ells, una mica neguitosa perquè no pots aixecar les cames. Sort que no volen molestar gaire i no tarden molt a marxar. Mira, doncs a tornar al sofà i... cames amunt! Quina postura més còmoda... Mentre sopes, t’asseus com una persona normal, entre d’altres coses perquè no vols que et senti malament el sopar, però després et relaxes... amb les cames amunt. I a la nit dorms amb un parell de coixins sota les cames, perquè es mantinguin elevades. Bé, tampoc fas mal a ningú, oi?
I al dia següent et despertes amb una sensació agradable (deixant de banda el mal de cap que tens); és el primer que penses: ho he fet, potser ja s’està formant un embrió, s’ha fecundat.
Passes el dia relaxada, t’has demanat festa a la feina, tot i que ja pots fer vida normal. Però t’ho prens amb calma.
T’estires al llit, et toques la panxa, i penses:
- Hi haurà algú?
Al dia següent vas a la feina, et sents diferent. De fet, el dia abans de la inseminació, quan surts de la feina, saps que quan hi tornis al cap de dos dies, seràs diferent, t’hauran fet una inseminació i potser estaràs embarassada; vas de camí a l’autobús, et vas fixant en les botigues, vas marcant els passos, agafes l’autobús, agafes el tren, saps que el proper dia que ho facis alguna cosa haurà canviat en tu.
I tothom et pregunta com estàs, com ha estat el procés... I van passant els dies. I just deu dies més tard, perquè t’ho han fet un dimarts i saps molt bé quants dies han passat, et trobes un divendres que tens un mal de menstruació com mai l’has tingut, i penses:
- Merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada