Aquell vespre, ja més tranquil·la et mires el cd. Sembla fàcil, ho pots fer... Però al dia següent segueixes amb el rau-rau. I com no vols donar més voltes al tema, decideixes que per alguna cosa serveixen els Centres d’Atenció Primària. Quin problema tenim? Que vius en un poble i treballes a la ciutat. I, segons els teus càlculs, els dies assenyalats per punxar-te cauen en laboral i festius. Doncs res, a demanar permisos a dos centres, al de la ciutat i al del poble. I com el tema aquest de la inseminació provoca molta sensibilitat, doncs no et posen cap mena de problemes i et desitgen molta sort.
Arriba el dia que et ve la regla. Però no et ve gaire, i el metge et va dir que truquessis quan et ve del tot, quan “ja està allí”. Al dia següent et lleves desitjant que t’hagi vingut bé la regla (és el primer cop que vols que et vingui la menstruació amb quantitat!). I sí, ja sembla una regla normal. Truques a la consulta ben d’hora, et truca la infermera més tard, li dius que ja la tens, però que de fet t’ha vingut el dia anterior, però poca cosa, com marró (dónes tota mena d’informació detallada), la infermera consulta amb el metge, el metge diu que el dia anterior no compta, que compta des del dia que estàs trucant, que ja és menstruació, ells es posen en contacte amb el banc de semen, i et recorden quins dies t’has d’injectar la medicació, la quantitat de medicació que t’has de posar, i et donen hora per al primer control d’ovulació.
I així va ocorrent tot. El tercer i quart dia del cicle vas al CAP del poble on vius perquè et posin les injeccions, el cinquè i sisè vas al CAP de Barcelona, i el setè tornes al del poble (és festiu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada