I ja ha arribat el dia! Vas sola, però la teva germana i el pare del teu cunyat et vindran a buscar. Estàs analitzant, per variar, totes les persones que hi ha a la sala. Avui tot són parelles.
- Estaran per inseminar-se, també? Què deuen pensar ells de mi? – anava pensant, suposo que també per calmar una mica els nervis, que són del tot inevitables. Són aquells nervis barrejats amb certa eufòria.
Hi havia una parella que sembla francament afeixugada. Ella s’havia tret, fins i tot, les sabates, posava els peus sobre el sofà, i es recolzava en el seu company per dormir. La primera idea que et ve al cap és que una mica mal educada sí sembla, la veritat, en una clínica com aquesta estàs acostumada al bon comportament, al bon saber estar. Però reflexiones un moment i penses en què deu estar passant aquesta dona per estar tan cansada, i potser és que porta ja moltes visites, molts tractaments, potser té problemes importants. I decideixes deixar de mirar. No és tan fàcil jutjar a la gent en el tema dels tractaments de reproducció assistida; tampoc t’agradaria que et jutgessin a tu.
Segueixes a la sala d’espera, feliç i una mica nerviosa (com és ben normal)... i veus aparèixer a la teva germana i al pare del teu cunyat.
- Que no m’havíeu de venir a buscar?
- Ja no podíem esperar més.
I en pocs minuts ja et criden:
- Ja pot passar.
Vas camí de la consulta, com surant. Entres a la consulta on et faran la inseminació. Una ecografia de rigor, que tot estigui correcte... i t’ensenyen el potet, la proveta. Allí està. La llavor per engendrar. Penses en quan eres petita i t’explicaven la història de l’abella i les flors. Penses en tots els que no podran veure’t com a mare, tots els que ja no hi són: pare, avis, amics que ja no hi són. Desitges que t’ho facin tot molt bé, que el contingut del potet no es desaprofiti. I entre pensament i pensament, ja ha passat el procés. Et deixen una estona estirada a la llitera, et van preguntant si tot va bé, i al cap d’uns minuts ja et pots vestir. Unes últimes instruccions del tractament, i cap a casa!
Ja està fet! Ja estàs inseminada! És una sensació única, diferent, inexplicable. Vas a prendre alguna cosa amb la família que ha estat allí, estàs bé, et sents súper bé. I cap a caseta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada