I no tothom veu la via de l’adopció com una alternativa. Sigui per motius personals, sigui per altres motius, tothom sap que els processos d’adopció són llargs i costosos. I més per a una persona sola. Hi ha països que ja no deixen que les persones solteres adoptin, i molt menys les homosexuals. Hi ha països que posen requisits que de vegades són irrisoris. Una mostra més de no mirar pel bé de la criatura, sinó pels diners, desgraciadament.
Estant embarassada, reflexiones també sobre l’avortament. No és un tema fàcil aquest. I és fàcil entrar en típics tòpics. És un tema complicat, molt personal, tot i que en aquests moments et sembla diferent, estàs més susceptible al tema. Saps que la majoria de dones que avorten han de passar un calvari, ha de ser la darrera opció. Però després sents a polítics, periodistes i tertulians parlant amb tanta frivolitat de la pastilla del dia després, del dret a avortament... que no saps què pensar.
No deixa de ser la gran contradicció, les dues cares de la moneda gairebé, passar per un carrer on hi ha una clínica que saps que practiquen avortaments, i veure, en la major part de vegades que hi passes, noies joves, d’aquí i de fora, acompanyades dels seus pares o dels seus companys adolescents, plorant algunes d’elles, i anar uns carrers més enllà a una clínica on hi ha un sector dedicat exclusivament a la reproducció humana, amb sales d’espera plenes de persones buscant tenir un fill.
En moments així penses que el món està mal repartit. I, sense voler entrar a jutjar ni persones ni institucions, sense cap malícia sí jutges a totes aquelles persones que estan avortant perquè no han utilitzat un preservatiu, sigui perquè el noi ha convençut la noia que si se’l posa no sent prou (desgraciadament, hi ha nois així d’ignorants, irresponsables i egoistes, per no dir amb transfons masclista, i noies que se sotmeten a ells), sigui perquè es tracta d’una parella immadura que pensen que a ells no els passarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada