Així doncs, de pet altre cop cap al lavabo. I amb la tranquil·litat de fer-ho en un got, et surt un riu semblant al Llobregat, suques la part del test... i ja està! Ara només cal esperar, uns tres minuts, segons les instruccions. El deixes sobre un moble, i els encarregats de mirar el resultat són els teus nebots. Un pacte és un pacte. Entres un moment al lavabo per endreçar quatre coses, passes per davant del moble només per comprovar que el rellotge (al ser digital, abans que surti el resultat, ha d’haver un rellotge que fa pampallugues) estigui funcionant correctament... i sorpresa! No ha passat ni un minut i ja ha sortit el resultat. “Embarazada 3+”. Això és el que diu. Comences a botar i a cridar de l’alegria, t’abraces amb tota la família, et feliciten... Ja està. Ja ho tens clar. Estàs embarassada. És un fet. És real. Tens una personeta a dins teu creixent. Ara deu ser ben bé com una mongeta, si és que arriba. Però allí està. Tot ha canviat, tot és diferent. Ho has aconseguit i sí, t’omple d’orgull. Saps que la teva vida canviarà a partir d’ara, radicalment. Hi ha coses que les comences a trobar trivials. Tens algú molt important de qui ocupar-te des d’aquell moment, i passes de tonteries. Ara només et vols preocupar per coses importants.
Minut a minut vas agafant consciència, ho vols gaudir al màxim. Bé, les nàusees, que en el meu cas són matinals, de mig matí, de mig dia, de mitja tarda, de nit... no són per gaudir gaire, però com només et preocupa que la criatura estigui bé, doncs ho portes el millor que pots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada