A l’igual que amb el relat de les divorciades, no m’agradaria generalitzar. No he conegut moltes persones infidels, almenys que jo sàpiga, i sé que hi ha homes i dones, però els pocs que he conegut són homes i també es regeixen per unes pautes comuns.
Una de les primeres coses que vull fe esment és evident: són uns mentiders. Uns mentiders compulsius, com la pel·lícula. Ja pot ser obvi el que sigui, ells ho desmentiran. I, si s’escau, et tractaran de boig o boja. Menteixen en tot, fins i tot en la cosa més ximple del món mundial. La mentida forma part de la seva vida. Si el que li va passar a Pinotxo passés de veritat, els podríem distingir entre els altres:
- Mira, mira, quin nas, és un infidel.
Però no. Estan entre nosaltres i no se’ls nota gaire. Però també cal dir que menteixen molt malament, i se’ls acaba enxampant fàcilment en les seves mentides. Potser la infidelitat provoca una manca de bona memòria, no ho sé...
En mentides que tenen a veure amb la seva infidelitat he arribat a la conclusió que se¡ls enganxa quan volen. Això, o és que són uns babaus: un email amb una fotografia compromesa deliberadament obert, un sms no esborrat...
Una de les coses que tenen quan els has enxampat és, primerament, que ells no són culpables de res. La culpa és dels altres. Sempre. Tenen la gran capacitat de donar la volta a la truita i fer-te sentir a tu culpable:
- Com no m’heu ajudat?
- On estàveu quan més us necessitava?
- Per culpa vostra he comès una infidelitat...
S’han de tenir nassos...
Altre cosa és que et diuen (no només a la parella, sinó a familiars i amics):
- Sóc un cabró, oi?
- Sóc un monstre, oi?
I si els contestes que sí... s’enfaden! Home, aleshores per què preguntes? O és que potser volen que els diguis que són unes excel·lents persones, marits i pares de família exemplars? Doncs no, no ho són. Destrossen persones, no només les dones, sinó els fills. Destrossen sentiments, il·lusions, esperances. Destrossen famílies senceres que no saben com posicionar-se, què dir, què fer... Alguns obliguen a que els ajudis econòmicament i moralment. Provoquen discussions, malestar. Fan que dies i dates assenyalades comencin a ser un rotllo, un dia feixuc.